♥

-Te'n recordes? -em diu-. Aqui és on em vas fer aquell petó.

O sigui que la potent dosi de morfilina que li van administrar després de la fuetada no va ser prou forta per esborrar-li aquest record de la memoria...

-Em pensava que no te'n enrecordaves -dic.

-Hauria d'estar mort per oblidar-ho. I potser ni aixi -em diu-. Potser seré com l'home de l'arbre dels penjats. Algú a l'espera d'una resposta.

En Gale, a qui mai no he vist plorar, té llagrimes als ulls. Per evitar que continuïn vessant, m'hi acosto i premo els meus llavis contra els seus. I així tastem calor, cendres i misèria. Un tast sorprenent per a un petó tan suau. Ell s'aparta i em dedica un somriure sorneguer. 

-Sabia que em besaries.

-I aixo? -li pregunto, ja que no ho sabia ni jo mateixa.

-Perque estic patint -diu-. És l'unica situació en la que em fas cas -agafa la caixa-. No t'amoïnis, Katniss. Ja em passarà -i marxa abans que jo li pugui respondre res.